Bloc de reflexió i xerrameca amb els alumnes de batxillerat artístic de l'INS Jaume I de Salou Promoció 2016-2018. Els vídeos i les imatges que utilitzem en aquest bloc són d'ús pedagògic i sense ànim de lucre. En el moment que se'ns demani de retirar-los, ho farem immediatament.
El dimarts 30 de gener van venir el Xavi Montalà i l'Helena Roca, dos ex alumnes del centre que van promocionar el curs passat, a fer una xerrada als alumnes d'arts plàstiques de 2n de batxillerat. Aquestes xerrades s'emmarquen en el cicle d'orientació que estem dinamitzant des del departament d'arts plàstiques per tal d'apropar experiències reals d'ex alumnes que han cursat els estudis al nostre centre i ja han fet el salt més enllà del batxillerat. El Xavi actualment està cursant Arquitectura Efímera, un cicle de grau superior d'art i disseny de l'Escola d'Art de Reus. I l'Helena Roca està cursant el grau universitari de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Ambdós van mostrar exemples dels tipus de treballs que estan realitzant als seus respectius estudis i van donar consells als nostres estudiants. També van explicar la seva experiència a les proves PAU de les matèries de modalitat de la nostra àrea artística, i van respondre preguntes dels alumnes. Agraïm moltíssim la generositat d'en Xavi i l'Helena per venir al centre a ajudar i animar als companys que es troben en la situació d'haver de començar a decidir el seu futur. Pensem que aquestes xerrades potser els pot ajudar a acabar d'encaminar el seu projecte vital. Tot seguit us passo imatges d'aquesta trobada.
El dimarts 16 de gener, l'alumnat de 2n de batxillerat de dibuix artístic va realitzar, al Museu d'Art Modern de Tarragona, la 2a fase d'un projecte que s'està duent a terme en col·laboració amb l'equip pedagògic del MAMT. Aquest projecte, que l'hem anomenat Collage de Vida, pretén reinterpretar l'obra Al·lucinacions de vida de l'Enric Adserà exposada al museu, per donar l'oportunitat a l'alumnat a explorar un llenguatge artístic propi, usant tècniques semblants a les que usa l'artista de referència, i teixir així un discurs autobiogràfic personal (per a saber més coses d'aquest projecte, no us perdeu aquest enllaç).
En aquella jornada, que aquí us presentem en un vídeo resum, l'alumnat va conèixer de primera mà l'obra protagonista que hem estat estudiant i treballant durant els mesos de novembre i desembre. En una primera part, ens vam reunir a la Sala d'Actes del museu on la Marisa i la Núria de l'equip pedagògic del MAMT, van aprofundir en la biografia i extensa carrera artística de la figura de l'Enric Adserà.. A continuació, van guiar l'alumnat per les sales del Museu perquè en coneguessin els seus espais i les obres de la col·lecció. Així va ser com es van trobar cara a cara amb l'obra Al·lucinacions de Vida, l'obra a partir de la qual hem basat aquest projecte. És en aquell moment on vaig demanar a l'alumnat que s'apropiés d'algun element plàstic de l'obra de l'Enric Adserà, el despullessin de significat i se l'apropiessin per a dotar-lo d'un nou sentit que acabés de "tancar" la seva interpretació personal. Amb aquesta missió, l'alumnat va baixar al taller i va fer evolucionar els treballs des d'un nou punt de vista. Sovint l'experiència viscuda al museu, la vibració que reben en contacte directe amb l'obra protagonista, els impacta i els condiciona la forma que tenen de fer avançar els seus treballs. Com sempre, vam acabar la jornada exposant-les en conjunt i compartint de manera voluntària unes reflexions. Si mireu aquest vídeo, us fareu una idea força aproximada.... espero que us agradi! Les obres s'exposaran al mateix Museu, i en celebrarem l'acte d'inauguració el dia 12 de març a les 11:30. Us hi esperem!
Aquesta és una activitat de les PAU molt antiga, però que he recuperat perquè permet a l'alumnat experimentar amb el disseny i manipulació/ construcció d'un prototip real. De tant en tant m'agrada fer alguna activitat que vagi més enllà del que es demana a les PAU perquè els estudiants poden aprendre a un ritme més tranquil i profund, del que el segon de batxillerat ens acostuma a obligar. Portava uns anys treballant un expositor per a un telèfon mòbil amb paper acetat. Però aquest any he canviat la proposta un altre cop. Us l'explico: l'exercici demana a l'alumnat que UTILITZANT CARTRÓ CORRUGAT obligatòriament, dissenyi un expositor per a 3 llapis, fàcil de muntar i desmuntar, suposant que el venedor de la botiga és qui l'ha manipular i utilitzar. A més de la pluja d'idees i de la reflexió escrita justificant les decisions i la solució final, l'enunciat requereix a l'estudiant que treballi el plànol acotat del desplegable d'aquest packaging i que en mostri la seva fiabilitat construint un prototip. Només hi ha dos condicionants: que ha de ser un disseny autoestable i que no es poden usar coles ni adhesius de cap tipus, i per tant, tot s'ha de reduir a la creativitat amb l'encaix i els talls que el cartró corrugat permeti.
La primera dificultat és conèixer el material: primer l'alumnat va haver de manipular i experimentar les particularitats d'aquest tipis de cartró que permet fer ondulacions molt agradables però a la vegada, és difícil de doblegar en angle recte de forma polida. Vam estar explicant el llenguatge del packaging pel que fa als talls (contínues) i doblecs (discontínues) i el sistema d'acotacions en el desplegable dibuixat a escala real. I també els vaig demanar que en dibuixessin la perspectiva paral.lela en la mateixa maduració de les idees. Va ser una activitat molt entretinguda de finals de desembre, amb la que vam gaudir molt. Tot seguit us passo alguns resultats...
El 2n trimestre de disseny comença amb el packaging, és a dir, el disseny dedicat a les capsetes i embalatges. Entrem doncs en el terreny ambigu entre la bi i la tridimensió, l'àmbit que fa de pont entre el disseny gràfic (vist al 1r trimestre) i el disseny d'objectes (d'aquest 2n trimestre). Com que moltes activitats de les PAU impliquen certa familiaritzat amb el disseny del packaging, sempre proposo de fer aquesta pràctica introductòria de desmuntar un packaging real, estudiar-ne els seus plecs i doblecs, les pestanyes i sistemes de tancament o nanses... i que el tornin a reproduir perquè aprenguin qüestions del llenguatge del desplegament (patterns) amb contínues (talls) i discontínues (doblecs) i d'experiència com el tema de les distàncies que s'han de deixar segons el gruix del material, i conèixer així, diversos sistemes de tancament i encaix, de nanses, de llengüetes del gruix del material i l'espai entre doblecs. Antigament a la selectivitat es demanaven la realització de prototips, a més dels plànols acotats. Això avui en dia ja no es fa, perquè les proves duren molt menys, però com a exercici de classe em funciona molt bé perquè realment noto que l'alumnat aprèn i recorda molt bé aquestes idees de com construir / dissenyar un packaging si abans n'ha manipulat de reals. A conitnuació us passo unes imatges d'aquestes capsetes...
Aquesta làmina d'ergonomia de la mà és una activitat introductòria, la segona de fet, al 2n trimestre, que el dediquem al disseny del packaging, de l'objecte i de la indumentària. L'exercici s'emmarca en una setmana on hem estat treballant a classe els conceptes d'ergonomia i antropometria, aclarint els diferents factors que s'han de tenir en compte alhora de dissenyar un objecte que ha d'estar destinat a ser utilitzat per l'ésser humà: les mides, els materials, la textura, les formes, la temperatura, la comoditat, el color, la sostenibilitat,...
L'exercici demanava a l'alumnat la il·lustració d'almenys quatre casos de la vida quotidiana on es veiés clarament com el disseny s'ha hagut d'adaptar a l'ergonomia i antropometria de la mà. Aquest és un aspecte que sortirà en les làmines de selectivitat en aquest 2n trimestre, on els estudiants hauran de dibuixar no solament els plànols acotats dels objectes que plantegin, sinó que també sovint han d'acompanyar-los d'una il·lustració en perspectiva utilitzant aquest objecte que s'estan imaginant. Per tal d'entrenar-los pel que els vindrà proposo sempre aquest tipus d'activitats bàsiques només començar. Tot seguit us mostro els millors exemples:
Projecte de
col·laboració amb el MAMT basat en l’obra
Al·lucinacions de
vida d’Enric Adserà Riba
Collage de vida és un projecte a
realitzar amb alumnat de 2n de batxillerat d’arts plàstiques de l’Institut
Jaume I de Salou en col·laboració amb el Museu d’Art Modern de Tarragona. Collage de vida neix amb la voluntat
d’apropar un any més l’obra d’un artista exposada al museu, en aquest cas es
pren de referència les Al·lucinacions de
vida (2011) d’Enric Adserà, per promoure un treball artístic i personal, que
permeti a l’alumnat anar més enllà de les aules i el possibiliti endinsar-se en
un procés creatiu i d’autoconeixement, amb l’ajut i la dinamització de l’equip
pedagògic del MAMT.
Els objectius són així, molt
ambiciosos: conèixer un artista proper i la seva obra, desenvolupar un projecte
creatiu personal, original i propi que ajudi a posicionar-se en l’àmbit
artístic, explorar diferents processos artístics que encaixin amb la pròpia
personalitat i el missatge a explicar, experimentar amb tècniques semblants a
les que l’artista utilitza i readaptar-les al llenguatge propi, i també
conèixer la tasca del Museu d’Art Modern de Tarragona, les sales, les seves
exposicions, i les seves inèrcies amb el teixit social de l’entorn.
El projecte es planteja d’aquesta
manera com una excusa perquè l’alumnat parli, a través del collage, el dibuix,
el gravat i altres tècniques experimentals sobre el seu fet vital (Qui sóc? Com
he arribat a ser qui sóc ara? Quins fets m’han “ajudat” a ser qui sóc avui?) i
plasmin a nivell plàstic el seu propi univers personal, les seves pors, les
seves il·lusions, tal com Enric Adserà ens suggereix en la seva obra.
En una primera fase treballada a
l’Institut Jaume I l’alumnat analitzarà l’obra Al·lucinacions de vida per a estudiar-ne els aspectes que el poden
inspirar:
·Encolar
retalls de diaris que tinguin una forta significació per l’alumne
·Enganxar-hi
imatges, fotografies, o dibuixos i fusionar-los amb capes de pintura i
veladures, per a treballar-hi els records que s’esvaeixen, i que se solapen amb
les pors i les expectatives... Treballar el concepte de capes, de records i
vivències acumulades que en definitiva ens han fet qui som avui.
·Escriure
paraules, missatges, frases amb un potent contingut vital
·Introduir
el color com a element simbòlic però també harmonitzador del total de l’obra
·Aplicar-hi
empremtes, petjades, que es fusionin i dialoguin amb el collage
·Experimentar
amb materials no necessàriament artístics, de caire matèric i de reciclatge,
que aportin textures visuals i tàctils a l’obra: la sorra, les fulles... ja
sigui amb encolat o bé per reserva
·Treballar
el concepte de forat i dels estripats (decollage/ grattage): el forat irregular
arrencant amb els dits petites tires de capes superficials de paper, i el forat
geomètric (fet amb cúter, per exemple) que juga amb la composició dels contorns
rectilinis dels papers disposats en la superfície de l’obra. I dotar d’aquests
forats de contingut: significar-los treballant metàfores del jo interior i del
jo exterior, del jo públic i el jo íntim. Orgànic vs. Geomètric. Accident vs.
Intencionalitat.
·Explorar
les capacitats creatives dels materials graficoplàstics que ja es coneixen:
carbonets, cretes, ceres, bolígrafs, grafits, pinzellada seca, traçats
gestuals, esprais i esquitxades...S’enganxen dibuixos però també es dibuixa
sobre el conjunt.
·Jugar
amb els espais en blanc com els silencis necessaris en la composició, buscar
l’equilibri dins de l’horror vacui
·Ser
valents per a introduir els dimonis, dibuixar les pors, tenir un diàleg amb
elles, posar-les-hi cara, reconèixer-les i integrar-les amb la mateixa vida.
Però també atrevir-nos a dibuixar-hi les esperances i les nostres expectatives
cap al futur.
L’obra
d’Enric Adserà confereix diversos nivells de lectura fàcilment adaptables als
interessos de l’alumnat. Es pot llegir des d’un punt de vista general i global,
però també és una potent font d’inspiració si un es fixa en el detalls i en tota la seva riquesa plàstica. Per tant,
de la mà d’aquest artista, l’alumnat començarà un viatge que el portarà a
allunyar-se cada cop més d’aquest referent i endinsar-se cap a un univers
personal i propi. D’alguna manera, l’obra Al·lucinacions
de vida esdevé així com un vehicle cap a l’autoconfiança i
l’autoconeixement.
El
projecte però no s’acaba aquí. En una segona fase, al Museu d’Art Modern de
Tarragona on l’alumnat coneixerà l’obra protagonista de prop, es proposa un
repte: incorporar un element de l’obra de l’Enric Adserà, per apropiar-se’n,
despullar-lo del sentit de l’artista, i dotar-lo d’un significat totalment
personal, que inclogui necessàriament l’experiència viscuda al museu en el Collage de vida de cada alumne. El MAMT
posa doncs el punt final a aquesta experiència vital. Hi ha de ser
necessàriament present.
Ambdues
fases, tant la treballada a l’Institut com la treballada al MAMT han de poder
ajudar a l’alumnat a desenvolupar la creativitat, a experimentar un procés
creatiu amb la màxima implicació personal i emocional, i a situar-se i a
posicionar-se en aquest àmbit on tot just comencen a caminar.
Montserrat Martínez
Professora de l’Institut Jaume I de Salou
Curs 2017-2018
1a fase del projecte: Novembre- desembre 2017 a l'institut
Comencem el 2n trimestre de disseny, dedicat al packaging, al disseny d'objectes i al disseny tèxtil i de la indumentària, amb un seguit de làmines i exercicis inicials. L'objectiu és treballar aspectes bàsics tant a nivell conceptual com procedimental del disseny d'objectes. Aquesta activitat que presento de la làmina del perfum és una d'aquestes pràctiques inicials amb les que pretenc que l'alumnat entengui els conceptes de planta, alçat i perfil dels objectes, en el sistema dièdric, i les acotacions d'aquests plànols, a més de la perspectiva paral·lela o axonomètrica que caracteritzen aquests tipus de làmines de selectivitat. Una de les característiques de les activitats de selectivitat que tenen a veure amb el disseny d'objectes, és que sovint es demana a l'alumnat plànols acotats o perspectives paral·leles de les propostes a dissenyar. Per tal d'establir una bona base de com enfrontar-nos amb aquest tipus d'exercicis vam idear aquesta pràctica que consistia en dibuixar una ampolleta de perfum a mà alçada, acotant els plànols de planta, alçat i perfil, tot refrescant aspectes i conceptes del dibuix tècnic i el sistema dièdric de vistes, i acompanyant aquests plànols d'una perspectiva i/o detall de la zona del tap. L'activitat es feia preferiblement amb aquarel·les o llapis aquarel·la, tot i que alguns van preferir investigar les possibilitats de la tinta de retolador o bolígraf, que amb una mica d'aigua es comporta com una aquarel·la. La proposta es va treballar a classe durant dues sessions,a partir de l'observació del natural, i es va poder endur a casa per a millorar-la.Us deixo aquí alguns exemples.
