Un regal de cap de setmana

Treballant l'escenograifa, cadascú el seu projecte

Continuem treballant l'escenografia i això comença a arribar al final. Ens queda menys d'un mes i ara és un no parar...us deixo fotografies del procés.

Alba i Ariadna treballen les finestres de les caixes de fusta

Paula treballa amb la Lucia el cartell del teatre

Natalia treballa el rellotge de l'estació

Eli ajuda en el rellotge

Laura talla els cartells del que serà el Foto cool

Anna somriu

Víctor i Ahirà treballen en els indicadors

Noelia i Alba treballen en el vestuari d'un dels números

Utilitzant els recursos per aprendre a dibuixar millor

Continuant amb el tema del retrat i aprofitant que tenim recursos al nostre abast per tal de poder millorar en el dibuix vam agafar unes planxes de metacrilat i vam dibuixar la realitat a través d'elles amb retoladors permanents i acetats transparents. Amb la tècnica de "fer l'ullet" veiem la realitat tridimensional com si fos bidimensional, d'igual manera que en el dibuix, i per tant ens és més fàcil representar-la. 

Aquestes boniques imatges de l'Alba Sánchez ens ensenyen com ha estat fer aquest exercici. L'alumnat ha gaudit molt i ha pogut continuar treballant amb el tema del retrat. 

Més retrats de mi...

Alba Povedano fotografiant el seu treball

Lucía Fernández i Paula Romera dibuixant-se mútuament

Natalia Figueroa dibuixada per Eli Zavadskaya

Noelia Guerrero dibuixant a Alba Sánchez

Eli Zavadskaya dibuixant a la Natalia

Alba Sánchez dibuixada per Noelia Guerrero

 

Retrats de mi

Aquest curs i com a novetat hem començat a fer un recull de retrats fets pels alumnes de 1r de bat de la matèria de Dibuix Artístic I. L'exercici, basat en la teoria de la Betty Edwards, tractava de fer varis retrats dels companys sense mirar el paper primerament i sense aixecar el retolador del paper. Difícil oi? Doncs sí, però després l'alumne/a havia de tornar a dibuixar al damunt mateix del primer dibuix un altre mirant al seu company/a i també sense aixecar el retolador del paper. En cada proposta l'alumne/a havia de mirar al company i posar-li una paraula al darrera del dibuix que l'inspirés aquesta persona. 

Al final de l'exercici exposàvem tots els dibuixos de tots els alumnes i cadascú apuntava en un paper adjectius que els hi despertaven cadascun dels dibuixos dels seus companys. La gràcia era que un cop acabats de comentar tots els dibuixos, aquells adjectius que havien escrit sobre els altres els definien a ells mateixos... en la majoria de casos els definia i en d'altres hi havia resistències per acceptar la part més "fosca" que tots tenim. Un bon exercici de auto-coneixement que va impactar a molts dels meus alumnes.

Us deixo unes fotos del resultat. Molt bon exercici nois i noies!